El Drac Molondro

El Drac Molondro tenia fama de dròpol, però pocs sabien que també era ambiciós. No era d’aquells mandrosos que gaudeixen dels plaers de la vida i defugen la feina per convicció pura, sinó que pertanyia a una categoria miserable de debò. Era d’aquells que, havent conquerit una posició confortable i sabent que no en són mereixedors, la defensen a queixalades davant de tothom. I per què ho fan, això? Doncs perquè saben que, amb la força del seu treball, mai no podrien arribar a un lloc com el que tenen ara. Així s’entén la ferocitat amb què el Drac Molondro defensaria el seu castellot. Però també s’entén que, si el veiés perillar, consentiria el que calgués per tal de no causar-hi desperfectes, no fos cas que hagués de treballar per reparar-lo!